Una lesió de la medul·la espinal pot afectar el moviment, la sensació i diferents funcions corporals segons el nivell i la gravetat de la lesió. Per tant, la rehabilitació va més enllà de la recuperació de les capacitats físiques. També implica aprendre a gestionar les activitats diàries, prevenir complicacions, desenvolupar una major autonomia i preparar-se per a la vida fora de l'hospital.
Dins d'aquest procés, l'activitat física adaptada i l'esport poden tenir un paper important. Les activitats es poden modificar segons les capacitats funcionals d'una persona, permetent que les persones amb lesions medul·lars facin exercici, desenvolupin habilitats i explorin formes d'activitat física que puguin continuar després de la rehabilitació.
Aquest article explica com funciona la rehabilitació de lesions medul·lars, on pot encaixar l'esport adaptat en el procés i per què la transició de la rehabilitació hospitalària a una vida activa a la comunitat és una part important de l'atenció a llarg termini.
La rehabilitació acaba quan una persona surt de l'hospital?
No necessàriament. La rehabilitació hospitalària és una etapa important, però l'adaptació a la vida després d'una lesió medul·lar pot continuar després de l'alta. L'activitat física, l'entrenament funcional, el seguiment i la participació comunitària poden formar part d'aquest procés més llarg, depenent de les necessitats i els objectius de cada persona.
Què és la rehabilitació de lesions de medul·la espinal?
La rehabilitació de lesions medul·lars és un procés especialitzat dissenyat per ajudar una persona a aconseguir el màxim nivell possible de funció i independència després d'una lesió a la medul·la espinal.
Els efectes d'una lesió de la medul·la espinal varien considerablement. Depenen de factors com la ubicació i la gravetat de la lesió i poden implicar més que la mobilitat. Algunes persones també poden experimentar canvis que afectin el control de la bufeta i els intestins, el dolor, el to muscular, la pell, la funció respiratòria, la funció sexual o altres aspectes de la salut.
Per aquest motiu, la rehabilitació és individualitzada. Els objectius per a una persona amb una lesió de la medul·la espinal cervical que afecta tant els braços com les cames poden ser diferents dels d'una persona la lesió de la qual afecta principalment la part inferior del cos.
Quins són els objectius de la rehabilitació després d'una lesió medul·lar?
L'objectiu de la rehabilitació no és simplement completar una sèrie d'exercicis. És ajudar la persona a desenvolupar o recuperar habilitats rellevants per a la vida quotidiana i aprendre estratègies per a les funcions que romanen afectades.
Mobilitat i moviment
La rehabilitació pot treballar el moviment, les transferències, les habilitats en cadira de rodes, l'equilibri o la marxa quan sigui apropiat per a la persona.
Activitats diàries
La formació pot abordar activitats pràctiques com ara vestir-se, la cura personal i moure's per diferents entorns.
capacitat física
L'exercici es pot utilitzar per treballar capacitats com la força, la resistència, la coordinació i la mobilitat segons la situació funcional de la persona.
Preparació per a la vida després de l'alta
La rehabilitació també pot ajudar les persones a aplicar el que han après en situacions de la vida real, a casa i a la comunitat.
Per què la rehabilitació de lesions medul·lars requereix un enfocament multidisciplinari?
Una lesió de la medul·la espinal pot afectar diverses àrees de la salut i del funcionament diari d'una persona. Per tant, la rehabilitació pot implicar professionals de diferents disciplines que treballin per assolir objectius coordinats.
Segons les necessitats individuals, l'equip pot incloure metges de rehabilitació, infermeres, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, professionals de l'educació física i altres especialistes. Poden participar diferents professionals a mesura que s'identifiquin necessitats mèdiques, funcionals o socials particulars.
Aquest enfocament coordinat és particularment rellevant en lesions complexes de la medul·la espinal, ja que el progrés no es pot avaluar només en termes de força muscular o moviment. La independència en les activitats quotidianes, la prevenció i el maneig de complicacions, l'adaptació emocional i la participació a la comunitat també poden ser parts importants de la rehabilitació.
Què és l'esport adaptat?
L'esport adaptat fa referència a activitats esportives en què les regles, l'equipament o la manera de realitzar una activitat es poden modificar per tal que les persones amb discapacitat puguin participar-hi d'acord amb les seves capacitats funcionals.
Depenent de l'activitat i de la persona, les adaptacions poden implicar una cadira de rodes esportiva, una bicicleta de mà o modificacions en l'equipament, la tècnica o les condicions de joc.
L'esport adaptat no és el mateix que la teràpia de rehabilitació, i no s'ha de presentar com un substitut del tractament mèdic o de rehabilitació. En canvi, quan és apropiat per a la persona, pot complementar el procés de rehabilitació i proporcionar una manera pràctica de treballar l'activitat física i la participació.
Quin paper pot tenir l'esport adaptat durant la rehabilitació de lesions medul·lars?
Durant la rehabilitació, l'esport pot proporcionar un entorn on les persones practiquen les habilitats físiques de maneres diferents dels exercicis terapèutics convencionals. L'activitat adequada depèn de la lesió, la capacitat funcional, la situació mèdica i els interessos de la persona.
Desenvolupant les capacitats físiques
Diferents activitats poden oferir oportunitats per treballar la mobilitat, la coordinació, la força, la resistència o el maneig de cadira de rodes segons la capacitat individual.
Practicant habilitats funcionals
L'esport pot situar les habilitats de moviment i mobilitat en un context diferent, obligant la persona a respondre a situacions i entorns canviants.
Explorant noves activitats
Provar diferents disciplines pot ajudar una persona a identificar formes d'activitat física que siguin adequades i interessants per continuar més enllà de l'entorn hospitalari.
Participació amb altres persones
Molts esports es practiquen en entorns grupals o comunitaris, creant oportunitats de participació més enllà de les sessions de rehabilitació individuals.
Per què la vida després de l'alta és una part important de la rehabilitació?
Les habilitats apreses en un entorn de rehabilitació hospitalària s'han d'aplicar finalment a situacions quotidianes. Tornar a casa pot implicar navegar per espais menys controlats que els d'una unitat de rehabilitació, utilitzar el transport, organitzar les rutines personals, tornar a l'educació o a la feina i participar en la vida familiar i social.
Per aquest motiu, els programes de rehabilitació especialitzats poden incloure activitats dissenyades per reduir la bretxa entre la rehabilitació hospitalària i la vida quotidiana.
L'objectiu no és que totes les persones aconsegueixin el mateix nivell d'independència o segueixin el mateix camí. Més aviat, la rehabilitació pot ajudar cada individu a identificar objectius realistes i a desenvolupar estratègies adequades a la seva situació funcional i entorn.
Es pot continuar l'esport adaptat després de la rehabilitació?
Sí, quan sigui apropiat per a la persona. Una de les raons per introduir diferents activitats físiques durant la rehabilitació és facilitar que les persones interessades puguin continuar fent exercici després de sortir de l'hospital.
Aquesta transició és important perquè les instal·lacions hospitalàries i la supervisió professional són diferents dels entorns disponibles a la vida quotidiana. Aprendre sobre centres esportius accessibles, equipament adaptat, clubs i activitats comunitàries pot ajudar a connectar la rehabilitació amb l'activitat física a llarg termini.
Algunes persones poden practicar esport recreativament, mentre que d'altres poden participar en disciplines organitzades o competitives. Per a molts, l'objectiu és simplement trobar una manera segura i sostenible de mantenir-se físicament actius.
Des de l'atenció aguda de la columna vertebral fins a la rehabilitació especialitzada
La via d'atenció després d'una lesió de la medul·la espinal pot començar abans de la rehabilitació especialitzada. Depenent de la causa i les característiques de la lesió, la fase inicial pot incloure atenció d'urgència, avaluació neurològica, imatges de diagnòstic i, en alguns casos, tractament espinal o neuroquirúrgic.
Dins de la xarxa d'Hospitals Internacionals de Barcelona, Hospital Universitari Dexeus té serveis especialitzats en neurologia, neurocirurgia i cirurgia espinal. La seva Unitat de Columna Vertebral tracta afeccions que afecten la columna cervical, toràcica i lumbar, mentre que el seu servei de neurologia cobreix trastorns i lesions que afecten el sistema nerviós central, inclosa la medul·la espinal.
Un cop l'estat mèdic de la persona s'estabilitza, les prioritats poden canviar cap a la rehabilitació especialitzada, la independència funcional i la preparació per a la vida fora de l'hospital.
Esport adaptat i rehabilitació de lesions medul·lars a l'Institut Guttmann
Dins de la xarxa d'Hospitals Internacionals de Barcelona, Institut Guttmann s'especialitza en neurorehabilitació per a persones amb lesions medul·lars, lesions cerebrals adquirides i altres discapacitats neurològiques.
El seu abordatge de la lesió medul·lar combina la neurorehabilitació personalitzada amb l'atenció multidisciplinària. L'educació física i l'esport adaptat formen part d'aquest model més ampli, amb activitats dissenyades segons les capacitats funcionals de les persones que hi participen.
L'Institut Guttmann també desenvolupa programes que aborden la transició més enllà de la rehabilitació hospitalària. El seu programa Active Life, per exemple, se centra en la transferència d'habilitats adquirides durant la rehabilitació a entorns comunitaris i en la preparació de les persones per a una major independència en la vida quotidiana.
De la rehabilitació a l'esport adaptat: els Jocs ActivaT
El setembre de 2026, l'Hospital de Neurorehabilitació Guttmann va organitzar el primer Jocs Esportius Interhospitalaris ActivaT per a persones amb lesió medul·lar a Espanya. L'esdeveniment va reunir 47 participants amb lesió medul·lar de 10 hospitals, acompanyats per 33 professionals.
Durant tres dies, els participants van tenir l'oportunitat de practicar 21 disciplines esportives, incloent-hi activitats com ara natació, tir amb arc, rugbi, ciclisme, cúrling i bàsquet.
La iniciativa es va dissenyar per promoure l'activitat física i l'esport adaptat no només dins de la rehabilitació, sinó també com a part de la vida després de l'alta hospitalària. També va reunir unitats de lesions medul·lars i centres de rehabilitació, creant una oportunitat per intercanviar experiències al voltant de l'activitat física adaptada.
Rehabilitació especialitzada de lesions medul·lars a Barcelona
La lesió medul·lar és un exemple d'una afecció en què la rehabilitació especialitzada pot estendre's a les necessitats mèdiques, funcionals i socials. L'Hospital de Neurorehabilitació de l'Institut Guttmann a Badalona ofereix atenció especialitzada a persones amb lesió medul·lar mitjançant un model de rehabilitació multidisciplinari individualitzat.
Els seus programes s'estenen des de la fase de rehabilitació hospitalària fins a la formació i les iniciatives posteriors centrades en l'autonomia funcional i la participació comunitària. Aquesta continuïtat és particularment rellevant quan els objectius d'una persona evolucionen després del període inicial de rehabilitació.
Per a pacients i famílies internacionals que consideren la neurorehabilitació a Barcelona, els Hospitals Internacionals de Barcelona poden ajudar a identificar un hospital i un servei especialitzat adequats segons les necessitats clíniques i de rehabilitació de la persona.
Informació important: Aquest article només té finalitats informatives i no substitueix l'assessorament, el diagnòstic o el tractament mèdic professional. La rehabilitació i l'activitat física després d'una lesió medul·lar s'han d'adaptar a la situació clínica i funcional de cada persona i s'han de discutir amb els professionals sanitaris adequats.
